Fem servir cookies pròpies i de tercers, per realitzar un anàlisi de la navegació dels usuaris. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració o obtenir més informació aquí

Acceptar



La mesura de l'audiència radiofònica necessita canviar

fotossrsmartu_2

La mesura industrial de l’audiència del mitjà radiofònic a Espanya aviat complirà 50 anys. Fou al 1968 quan alguns anunciants s’interessaren per l’efectivitat de les seves inversions publicitàries i començaren a fer entrevistes sobre el consum mediàtic realitzades per l’Institut ECO. Amb el temps, i junt amb mitjans i agències, endegaren una associació professional sense ànim de lucre que anomenaren AIMC. Seria l’encarregada d’impulsar estudis sistemàtics d’abast estatal els quals, amb diferents modificacions, han continuat fins a l’actualitat.

La mesura de l’audiència feta a partir de les dades obtingudes d’una mostra demoscòpia és fonamentalment una convenció entre aquells que la financen. Es basa en dos principis: el primer, el de la solvència i l’honestedat de qui fa el treball tècnic i, el segon, el consens dels usuaris sobre la credibilitat atorgada als resultats, a més del pacte sobre la seva utilització pública. Pel que fa a la professionalitat de les empreses encarregades de fer el treball de camp, no hi ha hagut mai massa problemes; tanmateix, sobre l’acceptació de les xifres obtingudes, les coses algunes vegades no han acabat de funcionar. Molts directius no s’amaguen de proclamar en privat la insuficiència dels resultats. Fins i tot algunes empreses han abandonat temporalment la cotització i, per tant, la participació en el seu finançament.

L’EGM espanyol no és millor ni pitjor que els altres que es fan a Europa. En ràdio realitza 79.100 entrevistes anuals, més les 22.747 complementàries que es fan a Catalunya. El mètode de recerca és el de les entrevistes personals telefòniques basades en el record de la vespra.

El problema actual d’aquest estudi multimèdia és que li cal enfrontar-se d’una vegada a un univers format per una audiència potencial que està en transformació degut a dos aspectes fonamentals: els suports pels quals es pot escoltar la ràdio en l’actualitat i el tipus de receptors utilitzats pels oïdors.

En un context de canvis continuats de l’oferta mediàtica i de nous hàbits de consum on la immediatesa i la manca de temps manen, no es pot fiar tot a la memòria dels enquestats. Davant d’aquest problema, Estats Units va posar en marxa fa anys l’anomenada mesura automàtica de l’audiència, mitjançant una mena d’aparells que porten els integrants del panel, els quals permeten detectar emissores escoltades, minuts d’audició i tipus de plataforma utilitzada.

La tecnologia en la que es fonamenta la mesura automàtica fou inventada i desenvolupada fa uns anys per Arbitron, l’empresa que investiga als grans mitjans americans. Fa poc que ha començat a utilitzar el PPM 360, el qual té un disseny més senzill que l’anterior i s’assembla a un telèfon portàtil, és connecta automàticament a la central de dades i, per tant, no és necessari que el panelista hagi de fer cap operació complicada, simplement cal que porti l’artefacte, cosa que també pot ser monitoritzada.

Ni a Espanya ni a Catalunya ningú no parla de la necessitat de canviar el sistema de control, però en el nostre entorn europeu sembla que ja hi ha països disposats a donar el pas. En parlarem aviat.

Josep Maria Martí 

Director de l'Observatori de la Ràdio a Catalunya