Fem servir cookies pròpies i de tercers, per realitzar un anàlisi de la navegació dels usuaris. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració o obtenir més informació aquí

Acceptar



Mesura automàtica a la ràdio francesa

fotossrsmartu_3

El més semblant a l’EGM espanyol és la Médiamétrie francesa, un organisme que realitza la mesura d’audiència al nostre país veí. Ambdós estudis multimèdia tenen molts punts en comú, entre ells, reflectir el consum mediàtic dels ciutadans d’ambdós països.

A l’altre costat dels Pirineus, com també aquí, les recerques mediàtiques dels darrers anys han començat a reflectir canvis en els hàbits d’alguns dels segments d’edat de l’audiència real; per exemple, en els darrers 10 anys, la ràdio francesa ha perdut un milió d’oïdors d’entre 14 i 24 anys. La sagnia encara continua i els experts creuen que els joves han tret de la seva dieta mediàtica l’audició de la ràdio en els suports convencionals i que alguns d’ells els han canviat per les noves plataformes. El problema és que no hi ha dades certes d’aquesta emigració i això resta credibilitat al mitjà radiofònic de cara als anunciants, però sobretot no permet que els operadors actuïn en conseqüència.

A casa nostra, tot i que hi ha cadenes i emissores que no ho confessen en públic, són conscients que el perímetre d’escolta s’ha ampliat i s’està fent cada cop més complex, per això la metodologia de recerca, fonamentada en la declaració del record de la vespra, també resulta més inapropiada per dimensionar la magnitud dels canvis.

Médiamétrie fa temps que realitza estudis i anàlisis de com funciona a altres països l’anomenada mesura automàtica de l’audiència, o més ben dit, el PPM, del que ja hem parlat en altres ocasions en aquest blog. Finalment, han arribat a algunes conclusions:

Guanyar en la qualitat de les dades de consum, en la reacció explorativa d’alguns oïdors davant de l’oferta que reben i més precisió en les informacions relacionades amb el temps d’escolta. Tenir dades sobre el catch-up de programes emesos en les emissions convencionals. Poder demostrar el dinamisme i la virtualitat del mitjà radiofònic en les noves plataformes de difusió. Avançar-se als problemes de mesura d’audiència que tenen altres mitjans convencionals en el nou context digital i d’aquesta manera elaborar noves estratègies de cara a la seva oferta.

Finalment, serà el proper any 2018 quan començaran a posar en marxa els primers estudis. Per al seu PPM han escollit el “watermarking”, un sistema de marcatge dels programes de cada cadena o emissora de ràdio que conté les informacions bàsiques que permeten identificar-los. El que ara falta fer és trobar el sistema per a garantir la fiabilitat en relació al que difonen totes les plataformes: FM/AM, streaming, podcasts, catch-up, etcètera.

Seguirem l’experiència de ben a prop.

El més semblant a l’EGM espanyol és la Médiamétrie francesa, un organisme que realitza la mesura d’audiència al nostre país veí. Ambdós estudis multimèdia tenen molts punts en comú, entre ells, reflectir el consum mediàtic dels ciutadans d’ambdós països.

A l’altre costat dels Pirineus, com també aquí, les recerques mediàtiques dels darrers anys han començat a reflectir canvis en els hàbits d’alguns dels segments d’edat de l’audiència real; per exemple, en els darrers 10 anys, la ràdio francesa ha perdut un milió d’oïdors d’entre 14 i 24 anys. La sagnia encara continua i els experts creuen que els joves han tret de la seva dieta mediàtica l’audició de la ràdio en els suports convencionals i que alguns d’ells els han canviat per les noves plataformes. El problema és que no hi ha dades certes d’aquesta emigració i això resta credibilitat al mitjà radiofònic de cara als anunciants, però sobretot no permet que els operadors actuïn en conseqüència.

A casa nostra, tot i que hi ha cadenes i emissores que no ho confessen en públic, són conscients que el perímetre d’escolta s’ha ampliat i s’està fent cada cop més complex, per això la metodologia de recerca, fonamentada en la declaració del record de la vespra, també resulta més inapropiada per dimensionar la magnitud dels canvis.

Médiamétrie fa temps que realitza estudis i anàlisis de com funciona a altres països l’anomenada mesura automàtica de l’audiència, o més ben dit, el PPM, del que ja hem parlat en altres ocasions en aquest blog. Finalment, han arribat a algunes conclusions:

Guanyar en la qualitat de les dades de consum, en la reacció explorativa d’alguns oïdors davant de l’oferta que reben i més precisió en les informacions relacionades amb el temps d’escolta. Tenir dades sobre el catch-up de programes emesos en les emissions convencionals. Poder demostrar el dinamisme i la virtualitat del mitjà radiofònic en les noves plataformes de difusió. Avançar-se als problemes de mesura d’audiència que tenen altres mitjans convencionals en el nou context digital i d’aquesta manera elaborar noves estratègies de cara a la seva oferta.

Finalment, serà el proper any 2018 quan començaran a posar en marxa els primers estudis. Per al seu PPM han escollit el “watermarking”, un sistema de marcatge dels programes de cada cadena o emissora de ràdio que conté les informacions bàsiques que permeten identificar-los. El que ara falta fer és trobar el sistema per a garantir la fiabilitat en relació al que difonen totes les plataformes: FM/AM, streaming, podcasts, catch-up, etcètera.

Seguirem l’experiència de ben a prop.