Fem servir cookies pròpies i de tercers, per realitzar un anàlisi de la navegació dels usuaris. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració o obtenir més informació aquí

Acceptar



Nova etapa, nou impuls investigador

 

Al nostre país, diferents àmbits de l’economia i de la cultura disposen d’observatoris que produeixen i sistematitzen coneixement sobre cadascun d’ells. Fins a la creació del nostre observatori, la ràdio no en disposava de cap. L’any 2007, investigadors que pertanyem al GRISS de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el suport de tots els operadors públics i privats catalans, vam crear l’Observatori de la Ràdio a Catalunya amb la vocació de cobrir aquest buit, com a mínim en l’àmbit autonòmic.

La indústria radiofònica espanyola és més complexa del que en principi sembla. Des dels seus orígens, l’espectre radioelèctric va ser declarat un bé públic i l’Estat es va encarregar de gestionar-lo, ordenant i distribuint les freqüències d’AM i FM assignades per la UIT, a partir dels diferents plans tècnics redactats pels enginyers de telecomunicacions dels diferents ministeris. Els criteris que han inspirat les diferents ordenacions de les bandes d’emissió han estat purament tècnics: complir les exigències internacionals i ajustar les susdites freqüències als paràmetres oficials, tant d’ubicació en el territori (altitud i latitud) com de potència d’emissió.

El desenvolupament de l’estat autonòmic va permetre que molts dels estatuts de les regions i de les nacionalitats contemplessin que els governs territorials poguessin assumir les competències de gestió dels plans tècnics en els seus respectius àmbits. Aquesta delegació de responsabilitats va provocar que els criteris de concessió de freqüències no fossin mai homogenis i generessin realitats diferents.

Doncs bé, passats més de 35 anys del Primer Pla Tècnic Transitori elaborat en l’etapa democràtica, el mapa radiofònic espanyol mostra una falta d’uniformitat molt clara. En alguns llocs les anomalies són més que evidents a causa de l’incompliment de la normativa tècnica; en d’altres, s’hi ha produït una ocupació il·legal de freqüències per part de falsos operadors comercials i d’emissores del tercer sector que mai ha pogut accedir a llicències legals. En un altre ordre, les diferents polítiques concessionals han configurat mercats diferenciats d’oferta i demanda, no només en les autonomies que disposen de dues llengües oficials, sinó també en aquelles que no tenen cap especificitat cultural.

L’equip de l’Observatori ha generat en aquests anys fins a quatre informes sectorials sobre la indústria radiofònica catalana. Més enllà de la quantitat d’informació obtinguda i de la construcció de sèries evolutives dels diferents paràmetres d’anàlisi, el treball realitzat ha servit per a construir eines metodològiques útils per l’objectiu d’estudi que es pretenia investigar i que, a més, podien aplicar-se a altres realitats.

Conscients que, tot i les diferències territorials, el model industrial radiofònic espanyol té un marc referencial estatal, l’Observatori impulsa des de fa mesos un estudi multiterritorial amb la finalitat de configurar un mapa general d’aquest mitjà de comunicació que no només contempli la difusió, sinó també els aspectes programàtics, productius i financers que el defineixen.

Aquest és el nou projecte emprenedor d’un grup d’investigadors pertanyents a diferents universitats del territori espanyol, i d’ell neix aquesta pàgina web remodelada que avui presentem i que els anirà informant al llarg de les setmanes vinents.


Josep Maria Martí

Director de l'Observatori de la Ràdio a Catalunya