Fem servir cookies pròpies i de tercers, per realitzar un anàlisi de la navegació dels usuaris. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració o obtenir més informació aquí

Acceptar



Ràdio, Pandèmia i Crisi del EGM

fotossrsmartu_2_1_3

INSIDE RADIO, la bíblia de la indústria radiofònica USA, ha publicat informacions molt significatives sobre el consum radiofònic en el decurs de la pandèmia. Com es sabut, en aquest país no hi ha un únic sistema d’investigació de les audiències a diferència del que succeeix a la majoria d’Europa. Probablement sigui per aquest fet que en el moment de valorar les grans magnituds d’audiència a Amèrica del Nord,  s’observem algunes diferències remarcables  en els resultats que donen alguns dels altres estudis que meriten crèdit entre els operadors.

 

La indústria de la radiodifusió americana i el sector publicitari tenen a NIELSEN com el seu llibre de capçalera ; el gegant de l’audiometria basa el seu sistema d’obtenció de dades en el PPM (People Personal Meter) , un dispositiu que cada membre que integra el panel porta sempre al damunt i que enregistra quines són les ràdios que escolta gràcies a un senyal subsònic que les emissores  porten incorporades; d’aquesta manera, sigui al cotxe,  a casa o a la feina, s’aconsegueix obtenir una informació molt complerta del consum. L’abandó de la tradicional metodologia anomenada dels diaris d’escolta , sembla que ha prestigiat molt  els  raports  periòdics de la potent empresa d’audiometria, però alguns sectors de la indústria encara no els donen la màxima fiabilitat.

 

Un dels informes NIELSEN de Maig donava una baixada d’audiència de 18 punts sobre el mateix període de l’any passat per al conjunt de la radiodifusió; atès que al més de març NIELSEN havia anunciat un increment del 28 per cent de l’audiència , ambdues dades resulten una mica contradictòries. Tot i aquesta aparent confusió, els experts  coincideixen en que la ràdio ha aguantat la seva penetració ; tal com ha mostrat Mindshare,  una de les agències més importants de compra publicitària de mitjans que ha dit que segons els seus estudis, el creixement d’audiència es podria situar entorn del 31 %; per altra banda, una altra important distribuïdora com Havas, no solament ha confirmat la tendència, sinó que més  ha aixecat el percentatge fins al 35 per cent.

 

I a casa nostra? Doncs aquí, llevat d’estudis parcials, no arribarem a saber mai com ha funcionat l’audiència de ràdio durant la crisi del coronavirus. Les causes? Doncs que l’AIMC, que gestiona l’Estudio General de Medios, va decidir suspendre les onades tradicionals,  i substituir-les per un anomenat «Estudio de Medios de la España confinada» que des de l’inici de la pandèmia ha realitzat tres controls.

 

No s’entenen  massa els motius pels quals es van suspendre la planificació  tradicional, tot i que sembla que tenia a veure amb les dificultats que creava el confinament per a poder utilitzar els sistemes que fins ara s’empraven per enquestar les mostres de població. En tot cas s’ha perdut la seqüència històrica ; per altra banda, els resultats que s’han ofert fins ara, expliquen poca cosa i no el fan creïble; per exemple, la darrera comunicació de l’estudi de finals d’Abril diu que un 59,6 per cent de la població major de 14 anys escolta la ràdio diàriament, el que suposa 20’5 milions de persones, de les quals, 9’5 M.,  segons ells, han escoltat ràdio musical.

 

Si aquestes dades fossin certes, Espanya aniria a contracorrent  del que passa arreu del món. A Europa,  un informe de la EBU, deixa clares tres coses : la penetració del mitjà ràdio ha crescut arreu en percentatges superiors als espanyols , el consum ha augmentat en  les emissores i les cadenes generalistes i per últim,  es constata una baixada general de la ràdio musical. 

 

L’AIMC, la Asociación de radio comercial (ARC) i les agències i anunciants que donen suport a l’EGM haurien de pensar que aquest instrument de mesura ha arribat al final del seu recorregut i que els caldria passar a dissenyar-ne un altre que no se centrés bàsicament  en el broadcast convencional, sinó en tots els els altres suports de difusió, bàsicament els digitals. Aquesta manca de sintonia amb la nova realitat que configura l’entorn digital mostra, com ja hem escrit fa anys, que la indústria radiofònica es troba en una cruïlla decisiva en la que li calen prendre decisions, però pel que es veu,  els operadors no saben cap a on tirar.